Jordi Martí Font

El 1919, a l’Ateneo de Madrid es va poder sentir la veu de Salvador Seguí, el Noi del Sucre, un dels líders més estimats que ha tingut mai el moviment obrer català, de la primera meitat del segle XX, és a dir de la CNT. 

www.edeta.cat

Als pressupostos generals del 2003, la Generalitat atorgava a Llíria una subvenció de 376.156 euros per a que l’ajuntament edetà realitzés les obres d’urbanització de l’entorn de l’església de la Sang. Aquesta quantitat econòmica s’ha repetit per part del Govern valencià als exercicis dels anys següents. En tot aquest període el consistori presidit per Manuel Izquierdo ha estat incapaç d’escometre aquesta actuació urbanística malgrat que la Generalitat cobria en la totalitat les obres a realitzar. Finalment, als pressupostos del 2008 el Consell ha retirat aquesta subvenció i per tant els voltants de la Sang continuaran deteriorant-se davant la disídia de l’ajuntament de Llíria. La Vila Vella, de bell nou, queda marginada i cada vegada és més Vella i menys Vila.

Jordi Martí Font

Dimarts 11 de novembre del 2003. Passada la tempesta i la pluja que ha esbandit el cel, la llum del migdia llarg ens ha portat la notícia –estúpida notícia que cal donar perquè ha passat però que alhora és mentida- de la mort del poeta Miquel Martí i Pol. I ja està. O no del tot. O gens ni mica. Qui ho ha dit que s’ha mort? Un periodista? Un teletip? Una pantalla de televisió? Mentides.

Jordi Martí Font respon la resposta de López Tena

Alfons, tenim models de país i de processos per alliberar-lo radicalment diferents, alhora que coincidim en el fet que els dos en volem la independència (jo de tot i tu d’un tros). Ara bé, que pel fet de mostrar el meu rebuig al teu desafortunat “exemple fort” diguis que sóc un calumniador (que és qui crea o diu calúmnies) i que em trobo “al costat de la Jihad Hispànica” em sap un greu especial. Em pensava que com a nou guru de la indepèndència regional dels que no volen millorar res més que el traçat de les ratlles al mapa, tenies més arguments o d’un nivell més elevat que l’insult pur i dur. M’equivocava.

reposta de López Tena a Racó Català

Jordi Martí Font

Fa unes setmanes que aquest país viu revolt al voltant dels problemes derivats de les obres de construcció del TAV en el seu pas per Barcelona. Autocars, rodalies, acusacions de boicot, demandes de cessament, visites llampec, esvorancs, esquerdes, debats parlamentaris, manifestacions mínimes i resignació màxima, viatgers de tren reconvertits en automobilistes embussadors... Un gran caos, diuen.

Avui hauria de ser un dia feliç. L’audiència nacional espanyola ha dictat sentència envers els atemptats del passat 11 de Març del 2004, on van morir 192 persones que viatjaven en uns trens de rodalies de Madrid.  

Jordi Martí Font

El 2 de setembre, els vidres de Ca Revolta, al Carme de València, rebien l’impacte dels trets d’una escopeta d’aire comprimit, una amenaça?

Dilluns 1 d’octubre, un grup d’ultres del Grup d’Acció Valencianista (GAV) agredia alguns dels assistents a una exposició de l’Institut d’Estudis Catalans a la Universitat de València.

Dijous 4 d’octubre, joves blavers provocaren els assistents a la concentració antimonàrquica convocada pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans al jardí de la Facultat de Filosofia de València.